dilluns, 30 de juny del 2014

És el pressupost, estúpid


Sí, ja sé que el títol d'aquest post és poc original, però crec que reflecteix la indignació que m'ha provocat fer un exercici: estudiar l'evolució del pressupost que destina la Generalitat a Cultura. 

Per què ho he fet? Doncs perquè cercant informació sobre el volum de les retallades en cultura el primer que em trobo a google és al Conseller Mascarell anunciant que el pressupost del 2014 augmentava. El Conseller fa trampa i ho sap, ell parla de l'augment del pressupost del Departament d'un 4,8%, però no parla del pressupost consolidat (el que té en compte tots els organismes que depenen del Departament) on aquest augment no existeix... i menys si anem a les dades de pressupostos consolidats i executats dels últims anys. 

Anem doncs a les dades reals: els pressupostos executats (que s'han gastat efectivament) i consolidats (que incorporen el Departament i les entitats que en depenen). Segons el Departament el pressupost consolidat projectat per al 2014 és de 254,91 milions d'euros, el que representaria una xifra molt inferior del últim pressupost del que tenim dades d'execució, el 2012, en que el pressupost va ser de 284,13 milions d'euros (una reducció d'un 11,46%). 

Les dades, publicades a les memòries del Departament, permeten fer una seqüència molt més llarga, però he considerat suficient anar fins al 2008 en època del govern d'entesa. És la següent (milions d'euros): 357,25 (2008)  ->  341,86 (2009) -> 343,37 (2010) -> 338,71 (2011) -> 284,13 (2012). La conclusió és senzilla: avui, la Generalitat gasta 100 milions d'euros menys en cultura del que ho feia l'any 2008, un 28,64% menys. 

Durant els anys de governs d'esquerres els pressupostos en cultura varen crèixer, no de forma suficient i sense arribar a una xifra homologable amb països i territoris amb els que ens volem comparar. Avui, el camí fet s'ha desfet del tot. Costarà tornar-hi, però cal tornar-hi si no volem empobrir més culturalment la nostra societat. 

Fa uns dies parlava amb un conegut sobre el fet que des del Departament s'està intentant impulsar un Acord Nacional per la Cultura i li vaig preguntar què li semblava. La seva resposta va ser senzilla: l'únic acord que fa falta és augmentar el pressupost!!

Doncs això: és el pressupost, estúpid!



dimecres, 18 de juny del 2014

El Llibre Blanc de la Cultura de Mataró, la credibilitat del procés


Des de finals de 2013 a Mataró es van començar els treballs d'elaboració del Llibre Blanc de la Cultura que han de portar a comptar amb un document de diagnòstic de la realitat cultural de la ciutat i a la definició d'un full de ruta per encarar el futur. 

El passat dissabte es va celebrar una jornada participativa en la qual es va cridar a la ciutadania a debatre sobre la cultura a Mataró. La jornada, tenia un plantejament una mica estrany, els participants hi anàvem sense tenir continguts previs per orientar el debat. Això va provocar certa confusió entre els assistents, ja que debatre sense una base, un pre-diagnòstic o qualsevol cosa que pogués organitzar el debat va dificultar la feina a fer durant aquell matí. 

En aquest sentit, i estrictament sobre el procés (sobre continguts en parlaré més endavant) tres breus reflexions: 
  • Sobre la oportunitat de fer-ho a finals de mandat. Un procés de planificació de polítiques culturals té com a objectiu fixar horitzons a llarg termini sobre què cal fer en cultura durant els propers anys i com fer-ho, per arribar a un model determinat. És un  bon exercici, però és molt millor fer-ho a principis de mandat, no quan queda menys d’un any per les eleccions municipals. Si es fa abans, es poden desenvolupar accions que es recullen en el Llibre Blanc durant la segona part del mandat i mostrar que aquesta eina no és només una declaració d’intencions, si no un full de ruta que s’està fent servir. Per tant, benvingut sigui aquest nou instrument, però no és ara el moment més oportú.

  • Sobre el discurs i la pràctica: quan un govern impulsa un Llibre Blanc de la Cultura està enviant un missatge de que la cultura és una de les seves apostes estratègiques. Després de tres anys de govern de CiU està clar que la cultura no ho ha estat, més aviat s’han reduït els recursos que s’hi destinen. Cal tenir present que a Mataró destinem prop d’un 3% del pressupost municipal a cultura quan a municipis de dimensions similars hi destinen entorn a un 6%. 

  • Sobre la participació: el còmput global del procés donarà com a resultat que moltes persones, unes 200, hauran participat en el Llibre Blanc. El que cal preguntar-se és sobre la qualitat de la participació. En aquest sentit, arribar a una jornada participativa, sense que ningú hagi pogut treballar en els continguts concrets del document, és una mala forma d’arribar. Participar no és fer enquestes i recollir opinions, si no generar un debat reflexiu sobre els continguts. De moment, continguts no n’hem vist. 


diumenge, 15 de juny del 2014

L'Escola Germanes Bertomeu al Palau de la Música

Tinc la sort de que els meus fills van a l'Escola Germanes Bertomeu de Mataró. En aquesta escola han fet una aposta estratègica per la música com a eina per a la millora de la qualitat de la seva oferta educativa. A l'escola ja fa uns anys que funciona el projecte 4cordes, del que ja parlaré en una altra ocasió, però precisament per reforçar l'aposta per la música, aquest curs s'ha intensificat la tasca en el cant coral, creant un nou cor per als més petits que se suma al que ja existia i tenia llarga tradició.
Un dia del curs passat, parlant-ne amb l'equip directiu vaig pensar que estaria bé, per seguir fent camí cap a l'excel.lència, posar-nos en contacte amb el Palau de la Música, el bressol del cant coral de Catalunya. Per raons professionals jo coneixia als seus gestors i els vaig posar en contacte amb la gent de l'escola. A partir d'aquí, la meva intervenció s'acaba i les relacions entre escola i Palau es produeixen amb fluidesa. 
L'escola s'incorpora al projecte Clavé XXI que acosta el cant coral a escoles i entitats del territori proper al Palau. El defineixen com un projecte social del Palau i de l'Orfeó, però jo diria que és un projecte d'excel.lència amb contingut social. Sense un bon treball professional, cercant la màxima qualitat possible de l'expressió de la música coral, els resultats no serien tan bons com els que hem pogut veure i escoltar avui mateix al Palau de la Música. 
Certament, el camí que ha agafat aquesta institució de referència per a la cultura catalana l'està allunyant de la mala imatge vinculada a Millet i Montull. El Palau, amb projectes com Clavé XXI recupera la seva  essència i es mostra com una institució cultural amb compromís social, el mateix compromís que Josep Anselm Clavé demostrà en la seva vocació d'extensió del cant coral entre les classes populars catalanes durant el segle XIX. 
Avui el Palau de la Música era ple de persones poc habituals entre el seu públic, per molts era el primer cop que el trepitjaven, per molts ha estat una descoberta, per molts avui ha estat especial: els seus fills i filles cantaven, i ho feien bé, al cor de Barcelona, al cor de la cultura catalana. 
I és que la cultura té aquesta capacitat de transformació social que no hem d'oblidar mai. El Clavé XXI és el camí a seguir. Cultura i educació, novament, un binomi que funciona. 

Ah! una curiositat: nosaltres vivim al Carrer Josep Anselm Clavé de Mataró. Quines coses! 



dimecres, 11 de juny del 2014

Museu Bassat, repensem-ho

El 29 de maig El Tot Mataró em va publicar aquest article: 
Després de quatre anys de l’obertura del Museu Bassat a la Nau Gaudí, aprofitant que enguany finalitza el Programa Marc signat entre el Consorci que el gestiona i l’Ajuntament i que estem en procés d’elaboració d’un pla estratègic cultural a la ciutat, cal que Mataró accepti el fracàs que ha suposat fins avui aquesta aposta cultural. Una aposta que varen recolzar pràcticament totes les forces polítiques, tot i que algunes ja van advertir que no anàvem bé, segurament, sense prou capacitat de convèncer davant la il·lusió general que suposava el nou projecte.
Avui sabem el que molts auguràvem. El projecte, que sense comptar la inversió inicial en la Nau Gaudí, ens ha costat als mataronins i mataronines aproximadament un milió d’euros els darrers quatre anys, no ha complert les expectatives generades. Ha servit per vincular més Bassat a Gaudí que Mataró a l’art, per mostrar una col·lecció privada amb un discurs artístic que molts experts posen en dubte i per realitzar catàlegs d’unes obres que es revaloritzen però que estan en mans privades. Tot plegat, amb uns criteris expositius basats la presentació cronològica de l’obra que han despertat molt poc interès del públic.
No és moment de culpar-se uns als altres. Potser només cal aturar-se abans de seguir amb el projecte. Pensar en una nova proposta feta amb criteris públics. Un nou model amb una direcció artística elegida a través d’un concurs públic transparent, que integri la col·lecció Bassat en un projecte d’arts visuals integral a la ciutat on el nou MAC i altres agents hi tinguin un paper. Un projecte que vinculi al món educatiu, associatiu i professional de la ciutat. És a dir, proposar a Bassat que participi i col·labori amb projecte de vocació pública, enlloc de seguir abocant diners públics a un projecte pensat en clau privada.
També cal plantejar-se si la Nau Gaudí n’ha de ser la seu. Aquest espai, poc adequat per formats d’exposició clàssics i ideal per a nous formats té igualment grans potencialitats com equipament patrimonial, el quilòmetre zero de l’obra gaudiniana i un espai de divulgació del cooperativisme (amb l’Obrera Mataronense com a testimoni de l’equipament). Alhora caldria mantenint l’espai diàfan per fer-hi altres activitats que no ocupin la Nau de forma permanent.
En política cal ser honest, reconèixer els errors: el Museu tal i com s’ha gestionat ho ha estat. Esmenem l’error, fem-ho amb propostes en positiu i prioritzant on s’inverteixen els recursos. Només cal una cosa: voluntat política.

Cliqueu aquí per veure-ho directament a la revista