El passat 25 de setembre, aprofitant les dates de les Jornades Europees del Patrimoni, el Departament de Cultura va presentar l'Informe estratègic del sector del patrimoni a Catalunya: mapa i diagnòstic. Haig de reconèixer que hi vaig assistir sense tenir molt clara quina orientació es donava a aquest estudi, després he comprovat que érem uns quants els que anàvem amb la mateixa informació.Què n'esperes d'un estudi que porta aquest títol? En el meu cas esperava una anàlisi de la situació del patrimoni del país, una mapificació dels agents, un cert dimensionament econòmic, i una reflexió que vagi més enllà i es pregunti sobre l'aportació del patrimoni a la cohesió social. Bé, finalment el que ens varen presentar oblidava la dimensió social i se centrava només en l'econòmica.
Certament, les expectatives que tenia en relació a la presentació van minvar quan ens van dir que era un estudi fet per una consultora especialista en qüestions econòmiques i de mercat i no en qüestions en relació a la cultura i al patrimoni. La documentació que ens van donar, se centrava doncs, en una aproximació a la dimensió econòmica del sector amb l'objectiu de cercar una xifra, que el Conseller ens va avançar tot alçant la veu i amb un cert orgull: "el patrimoni aporta 3.660 milions a l'economia catalana".
Ja està, el Conseller té la xifra!! La feina està feta! Doncs... no. No crec que tant la gent que l'escoltàvem com tots els i les professionals del món del patrimoni es conformin amb aquest reduccionisme a la xifra, l'econòmica, la de nombre de visitants, la de nombre de peces als museus, la dels nombre de jaciments... etc. El patrimoni és molt més que tot això i molts especialistes així ho assenyalen en la literatura especialitzada existent.
El patrimoni és el que ens permet acostar-nos al nostre passat tant artístic com de la vida quotidiana, conèixer com s'ha construït la nostra societat i entendre'n el resultat: l'actualitat. Patrimoni i història permeten preservar la memòria, sobre la que cal fonamentar el progrés de la societat. El coneixement del patrimoni, que porta a gaudir-ne i a apreciar-lo, segurament és una de les fonts més importants per la generació d'un sentiment de pertinença a una comunitat, la societat, que demana, actualment en molta gran mesura, major cohesió social. El patrimoni ens iguala, perquè és de tots per igual,
Avui el sector del patrimoni ha estat capaç d'innovar en el seu discurs, la forma d'acostar-se a la societat, la forma d'estudiar-se més enllà de les cronologies. Avui el patrimoni ja no és una ciència del passat sinó del present perquè la memòria forma part del nostre present.
Amb tot vull dir, que la mirada econòmica és interessant, però excessivament reduccionista i lluny dels temps que corren.
Finalment, anant a les dades presentades... doncs també he de dir que no m'ho empasso. Que l'objectiu era un titular però quan les desgranes, les dades no s'aguanten massa científicament. Dels 3.660 milions d'euros de què parlava el Conseller més d'un 82% (!!!) ve de la despesa dels turistes. La base per al càlcul són enquestes als turistes que declaren venir per motius culturals i d'aquests els que diuen fer visites culturals... Bé, no vaig al detall, però que el 82% de la xifra provingui d'unes estimacions com les realitzades potser aconsellaria major prudència en les afirmacions realitzades.
