L'estat del sector de la cultura. De la preocupació a les bones vibracions

Des de que sóc responsable de l'àmbit de cultura d'ICV, fa un parell de mesos, he iniciat una roda de contactes amb persones del sector de la cultura: creadors, gestors, persones amb responsablitats polítiques, associacions, etc. Ho estic fent amb un objectiu: copsar de primera mà les vivències i percepcions de l'estat del sector i com li afecta l'actual política del Departament de Cultura. Al costat d'aquest objectiu d'altres: fer o recuperar contactes personals, oferir la tasca d'ICV a les institucions per tal de vehicular propostes, i sobretot, generar xarxa i articular massa crítica en relació a les polítiques culturals. No és poc, però crec que des d'ICV hem de fer aquesta feina i la faig tan bé com puc.

De les trobades que he fet (encara en tinc previstes moltes més) he pogut treure moltes conclusions i aprenentatges, però si haig de definir un denominador comú és la doble sensació de preocupació i de bones vibracions. M'explico:

La preocupació no és nova. La meva experiència professional en el sector, com a consultor, ja m'havia fet obrir les senyals d'alarma: el sector de la cultura està patint molt les decissions polítiques dels governs de CiU (amb recolzament d'ERC) a Catalunya i del PP a nivell estatal. Les retallades dràstiques de pressupost (que descric en l'anterior post) i mesures com l'IVA del 21% (que no s'ha rectificat en la reforma fiscal presentada) estant tenint efectes negatius molt importants. Al costat d'això, tinc la sensació que el sector encara s'atomitza més, que cada projecte està centrat, òbviament, en la seva pròpia supervivència i que el sector es debilita i cada cop té menys força per revertir la situació. 

Però aquestes trobades també serveixen per recuperar les bones vibracions: tenim al sector persones amb un discurs i una capacitat de treball contrastada per l'èxit dels projectes culturals que coordinen. Són persones amb esperit crític, inconformistes, que saben que la defensa de la cultura no és la defensa d'un sector, és la defensa d'un bé públic, d'un dret que cal que es garanteixi. Són persones que no volen acceptar la situació, que lluiten contra el tòpic de que la cultura està hipersubvencionada i que tenen capacitat d'anàlisi global i transversal, més enllà del seu projecte o del seu subsector. 

Entre tots, els partits polítics des de la nostra activitat i el sector des del seu treball hem d'aconseguir que la cultura se situi en un espai de major centralitat en l'agenda política i mediàtica del país, hem de ser capaços d'articular un discurs que fagi que de cap manera es posi en dubte la importància d'un accés igualitari a la cultura (com ho ha de ser a l'educació, la salut o els serveis socials) i ser exigents en que el dret a la cultura es garanteixi des dels poders públics, com a subministradors directes o bé a través de les estructures del sector. 

En un moment d'augment de les desigualtats la cultura ha de servir per igualar i no per alimentar aquesta desigualtat. Hi ha feina, molta feina per fer, però tenim la sort comptar amb molta gent al sector de la cultura amb un elevat sentit del compromís social. Fem-ho valer.