Escric enfadat, tip i disgustat. Avui no faig reflexió, comparteixo sensacions. Quan més política local faig, més em passa... un teatre de persones que són incapaces d'empatitzar amb el patiment de la gent. No tots, per descomptat, però sí molts.
Mireu, ahir a una reunió muntada per l'associació de veïns de Rocafonda, vaig assistir en representació d'ICV al costat de l'Esteve Martínez. En aquesta reunió participàvem tots els grups polítics que ens presentem a les eleccions a Mataró excepte els xenòfobs de Plataforma per Catalunya.
Ahir va ser un dia dur a l'escola on participo molt activament a l'AMPA. Germanes Bertomeu és per mi una grandíssima escola, però també és un lloc on convius amb realitats molt dures i on allò que els polítics diem "emergència social" o desigualtat o pobresa es converteix en rostres humans, en els amics i amigues dels teus fills, en les seves famílies... és llavors quan els discursos perden sentit, és quan penses prou ja! Cal ajudar aquesta gent, sense límits!! Sí, caram, sense límits, tot el que faci falta!!
I em genera violència (intel·lectual) veure el cofoisme de polítics com la Nuria Calpe de CiU. Ahir mentre escoltava i debatia amb gent preocupada per Rocafonda tenia al costat una senyora insensible que anava dient, "ostres... això s'allarga molt (referint-se a la reunió)" o "és que estic treballant des de les vuit". I quan parlàvem de persones, de qüestions de la quotidianitat d'aquest barri, la regidora ens ensenyava gràfics amb l'evolució del deute de l'Ajuntament. Doncs ho sento, no ho aguanto! No es pot ser tan insensible davant la càrrega de patiment humà que hi ha darrera d'una gran quantitat de famílies que viuen a Rocafonda.
I no, em nego a escoltar i acceptar que tots els polítics som iguals. La meva gent, la d'ICV, mai actuaria així, i si algú ho fa, deixarà de ser dels meus.
Prou ja d'insensensibles, caram!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada