Reprodueixo un article breu que vaig escriure per la Revista Treball
El Govern de l’Estat ha aprovat
un Decret amb el qual es crea
un cànon per prestar llibres i altres documents a les biblioteques, excepte en municipis de menys de 5.000 habitants o
centres docents. Pretén donar resposta a una obligació de la Llei de Propietat
Intel·lectual de 2007 i a la
Directiva europea 2006/115/CE, oblidant que aquesta última dóna
als Estats membres la possibilitat d’eximir a determinades categories
d’establiments.
S’estableixen dos tipus
de remuneració que se sumen:
·
0,004 € pel
nombre d'obres objecte de préstec amb drets d'autor
·
0,05 € per
cada usuari que hagi fet ús del servei de préstec durant un any
El cànon l’hauran de
pagar bàsicament ajuntaments, de qui depenen la majoria de les biblioteques, a
les entitats gestores de drets d’autor, minvant encara més els seus
pressupostos.
El sistema penalitza
l’adquisició d’obres, donat que a major fons bibliotecari i a major interès que
generi aquest fons (volum de préstec), més s’haurà de pagar, perjudicant, en
última instància als propis autors i als editors. També desincentiva
l’ampliació del nombre d’usuaris, ja que es pagarà per cada usuari que hagi
usat el servei de préstec.
És un error considerar a
les biblioteques com a entitats que perjudiquen econòmicament als autors, com fa
el Decret. S’està obviant el paper de
dinamització lectora que exerceixen, així com el fet de ser una tribuna
privilegiada de difusió dels autors i la seva obra.
L’extensió de la xarxa de
biblioteques públiques a Catalunya ha suposat un impuls a les polítiques de
proximitat cultural. Les biblioteques exerceixen de porta d’entrada d’un gran
volum de població a la cultura. Cal protegir els drets d’autor, però cal fer-ho
equilibradament i amb mesures que a la llarga no juguin en contra dels propis
autors.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada