Notes breus sobre el finançament públic de la cultura

Des de l’inici de la crisi econòmica i la resposta dels governs amb l’austeritat (un eufemisme per no parlar de retallades discriminades) la cultura és un dels àmbits de l’acció política pública que més s’ha posat en dubte.

Sota l’argument que el que calia era centrar els pocs recursos disponibles en altres àmbits de l’acció governamental, la despesa pública en cultura ha caigut de forma més que considerable. En global, la despesa pública en cultura a Catalunya es va reduir 28,6% entre 2009 i 2012.

(milers d'euros)	2009	2012	Variació
Generalitat	374.243,0	283.318,0	-24,30%
Diputacions	123.821,7	95.821,9	-22,61%
Consells Comarcals	7.115,1	5.700,3	-19,88%
Ajuntaments	677.715,2	474.950,1	-29,92%
Estat (1)	73.040,0	36.856,8	-49,54%
TOTAL	1.255.935,0	896.647,1	-28,61%

Font: Estadístiques de la Generalitat

(1) Només subvencions nominatives

A aquesta realitat cal sumar-li altres factors que fan cada cop més insostenible econòmicament el nostre sistema cultural des d’un punt de vista econòmic:

• La despesa de les llars en oci i cultura va caure de 2007 a 2011 un 31,5%
• L’increment de l’IVA al 21% que ha afectat sobretot a la cultura en viu
•   La inaccessibilitat al crèdit de les entitats financeres per part del sector de la cultura
• La, pràcticament, desaparició de les obres socials de les caixes
• La reducció dràstica dels patrocinis i el mecenatge (al que se li suma l’anunci de que, novament, el govern central no tira endavant la Llei de patrocini i mecenatge)

Davant de tot plegat, es bo plantejar-se on estan els límits de resistència del sector i per quin model de recuperació del finançament apostem. Sorgeixen algunes preguntes:

-         Més enllà de la fredor de les dades, quin balanç en termes qualitatius es pot fer des d’una mirada cultural d’aquests últims anys?

-   Com és que no s’ha articulat una massa crítica suficient de protesta per evitar els atemptats que des dels governs s’han produït contra la cultura?

-         No és hora de rearmar el discurs de la necessitat d’apostar per la cultura com un bé públic bàsic d’interès general que eviti ser un dels principals àmbits de retallada pressupostària?

-         Com articular des de la política, el sector i la ciutadania un discurs de resistència als atacs i un model alternatiu?

-         Quines característiques hauria de tenir aquest model alternatiu? Passa per actuacions com la creació d’impostos finalistes, com recentment ha passat amb l’audiovisual? Passa per un major control del sector sobre les polítiques? Passa per un canvi de poder en les institucions?

Segurament, les respostes a aquestes qüestions ens ha de portar a recordar perquè és important per a la societat garantir l’accés a la cultura, si volem un model de societat lliure, crítica i dotada d’instruments d’anàlisi i transformació. També ens porta a recordar que la creativitat és una riquesa que ens fa créixer personal i col·lectivament. I que la cultura, compta amb un sector compromès, que ha de tenir consciència social, aportant més a la societat del que n’ha d’esperar rebre.