El Llibre Blanc de la Cultura de Mataró, la credibilitat del procés

Des de finals de 2013 a Mataró es van començar els treballs d'elaboració del Llibre Blanc de la Cultura que han de portar a comptar amb un document de diagnòstic de la realitat cultural de la ciutat i a la definició d'un full de ruta per encarar el futur. 

El passat dissabte es va celebrar una jornada participativa en la qual es va cridar a la ciutadania a debatre sobre la cultura a Mataró. La jornada, tenia un plantejament una mica estrany, els participants hi anàvem sense tenir continguts previs per orientar el debat. Això va provocar certa confusió entre els assistents, ja que debatre sense una base, un pre-diagnòstic o qualsevol cosa que pogués organitzar el debat va dificultar la feina a fer durant aquell matí. 

En aquest sentit, i estrictament sobre el procés (sobre continguts en parlaré més endavant) tres breus reflexions: 

• Sobre la oportunitat de fer-ho a finals de mandat. Un procés de planificació de polítiques culturals té com a objectiu fixar horitzons a llarg termini sobre què cal fer en cultura durant els propers anys i com fer-ho, per arribar a un model determinat. És un  bon exercici, però és molt millor fer-ho a principis de mandat, no quan queda menys d’un any per les eleccions municipals. Si es fa abans, es poden desenvolupar accions que es recullen en el Llibre Blanc durant la segona part del mandat i mostrar que aquesta eina no és només una declaració d’intencions, si no un full de ruta que s’està fent servir. Per tant, benvingut sigui aquest nou instrument, però no és ara el moment més oportú.

• Sobre el discurs i la pràctica: quan un govern impulsa un Llibre Blanc de la Cultura està enviant un missatge de que la cultura és una de les seves apostes estratègiques. Després de tres anys de govern de CiU està clar que la cultura no ho ha estat, més aviat s’han reduït els recursos que s’hi destinen. Cal tenir present que a Mataró destinem prop d’un 3% del pressupost municipal a cultura quan a municipis de dimensions similars hi destinen entorn a un 6%. 

• Sobre la participació: el còmput global del procés donarà com a resultat que moltes persones, unes 200, hauran participat en el Llibre Blanc. El que cal preguntar-se és sobre la qualitat de la participació. En aquest sentit, arribar a una jornada participativa, sense que ningú hagi pogut treballar en els continguts concrets del document, és una mala forma d’arribar. Participar no és fer enquestes i recollir opinions, si no generar un debat reflexiu sobre els continguts. De moment, continguts no n’hem vist.